A vegades sent que aquesta vida no és la meua,
deixe que un metrònom me guie.
Només vull capgirar açò.
Açò és realment una gesta?
Cal que açò siga un puto exàmen?
Per què m'han de comparar sempre amb la resta?
El bom camí. El mal camí.
Porteu-me fora d'aquesta lluita,
apagueu aquesta llum fosca.
Mai se n'adonaran que una vegada ens van perdre de vista.
Hi ha moments bons i moments tristos?
Hi ha cap manera de netejar tota aquesta merda?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada